Identificadors bibliogràfics

Dipòsit legal (DL)

El Dipòsit Legal, mitjançant les seves oficines, assigna un número a la producció editorial i audiovisual catalana i en recull exemplars per a la seva preservació. Aquests exemplars, que formen part del patrimoni bibliogràfic i cultural, es dipositen i són consultables a la Biblioteca de Catalunya i a altres biblioteques.
L’obtenció del número de DL és el pas previ, després s’han de fer arribar els exemplars a les oficines del DL perquè en facin el dipòsit.
No totes les publicacions formen part del patrimoni i, per tant, no han de demanar número ni dipositar-ne exemplars.

Format del número de dipòsit legal i sol·licitud

El número de dipòsit legal s’ha de demanar per a les obres que han de fer dipòsit legal i tenen suport físic tangible, sigui aquest analògic o digital.
Queden excloses de portar número de Dipòsit Legal les publicacions digitals nascudes a la xarxa, sense suport físic tangible.
El número de Dipòsit Legal es compon dels elements següents:

Les sigles “DL”, seguides d’un espai
La sigla corresponent a cada oficina, seguida d’un espai:
- Barcelona: B
- Girona: Gi
- Lleida: L
- Tarragona i Tortosa: T
el número d’inscripció del dipòsit assignat per l’oficina del Dipòsit Legal corresponent.
L’any de constitució del dipòsit en xifres aràbiques:

Exemple:

DL B 2456-2014

DL Gi 325-2014

Disposició del número de dipòsit legal en el document

Llibres i fullets: en el mateix full que l’ISBN, al revers de la portada o a la portadella. Sense aquest requisit, les obres no podran ser admeses a les oficines del Dipòsit Legal.
Premsa diària i revistes: a la capçalera de cada exemplar. En les revistes amb portada i format de llibre, al revers de la portada o a la portadella.

La resta d’impresos portaran el número de dipòsit legal en un lloc ben visible.

Postals, cromos o estampes: al revers del gravat. Serà assignat un número per model, encara que aquests estiguin units en tires o formin diverses sèries, sempre que existeixi la possibilitat física de separar-los sense destruir-los.
Discs (sonors, CD-ROM, etc.): imprès a l’etiqueta o a la part central de la placa i a la coberta de cada disc. Cal que el fabricant del disc faciliti a l’impressor de la bossa o del contenidor el número del dipòsit legal, en el cas que el fabricant del disc i el del contenidor no siguin el mateix.
Cassets: en la casset i en la coberta.
Pel·lícules, filmets i curts: de forma ben visible, en la projecció.
Disquets i programes d’ordinador: imprès en el disquet i en el contenidor, si n’hi hagués.
Diferents toms d’una obra unitària: tots portaran un número idèntic de DL encara que no portin el mateix número d’ISBN. Si no s’imprimeixen tots alhora, ni per la mateixa impremta, la sol·licitud del número de dipòsit legal serà responsabilitat de l’impressor del tom que es publiqui primer. Després, comunicarà el número a l’editor, per tal que aquest el faciliti als impressors dels volums restants. En aquest sentit, els editors seran responsables dels successius volums d’una mateixa obra. Hauran d’afegir al número de dipòsit legal l’ordinal en números romans i, entre parèntesis, el número que correspon al volum.

Exemple:
DL B (número)-2014 (I)
DL B (número)-2014 (II)

Separates d’articles de revista: si tenen paginació pròpia, portaran el mateix número de DL que la publicació en la qual es va publicar el text. Es farà constar l’abreviatura “Sep” entre la sigla de la ciutat i el número del DL. Exemple: DL T- “Sep”.(número)- 1999
Col·leccions legislatives, que successivament publiquen suplements en fulls intercanviables, subjectes igualment a Dipòsit Legal: es manté el número de Dipòsit Legal de la publicació bàsica. Cal que el número figuri en la carpeta o en la faixa que reuneixi els fulls solts.

Les segones i les successives edicions d’una obra requereixen nous números de dipòsit legal.

Sol·licitant del número de dipòsit legal

Per a les obres impreses qui sol·licita el número de dipòsit legal és l’editor.
Quan un autor s’edita la seva obra sense que intervingui cap editor comercial o impressor, també podrà sol·licitar el número de dipòsit legal.
Per a les obres sonores, cinematogràfiques, electròniques, etc. ha de sol·licitar el número de dipòsit legal el productor o l’editor.

Donar-se d’alta com a editor/productor

Us heu d’adreçar presencialment a l’Oficina del dipòsit legal més propera, o bé per correu electrònic. Haureu de proporcionar dades certes d’adreça, telèfon, correu electrònic i persona responsable de la gestió del dipòsit legal. A més, haureu de presentar la documentació següent:

Editorials:
- Model 036 de Declaració censal o rebut de pagament de l’IAE
- NIF de l’empresa o entitat
Entitats i associacions:
- Document acreditatiu d’inscripció al registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya
- NIF de l’entitat
Persones físiques:
- DNI
- Dades certes d’adreça, telèfon i correu electrònic

Publicacions que han de portar dipòsit legal

Llibres i fullets en paper, independentment del seu contingut, tipus d’impressió, suport, venals o no venals
Fulls impresos destinats a la difusió quan no siguin propaganda essencialment comercial
Recursos continuats com publicacions periòdiques, anuaris, revistes, diaris, memòries i recursos integrables, com els fulls solts actualitzables
Partitures musicals
Estampes originals realitzades amb qualsevol tècnica
Fotografies editades
Làmines soltes, naips, cromos, nadales, punts de llibre, postals il·lustrades i targetes de felicitació
Cartells anunciadors i publicitaris
Mapes, plànols, atles, cartes marines, aeronàutiques i celestes
Llibres de text d’Ensenyament Infantil, Primària, Secundària obligatòria, Batxillerat i Formació Professional
Enregistraments sonors
Documents audiovisuals
Microformes
Documents electrònics en qualsevol suport i que no siguin accessibles lliurement a través d’Internet
Llocs web fixables i registrables amb continguts susceptibles de ser copiats
Recursos electrònics que es distribueixin a través d’Internet i que es poden equiparar a un equivalent en paper: Llibres, revistes, diaris, memòries i anuaris, informes d’activitat d’una empresa o institució i partitures…
Còpia nova dels documents íntegres, en versió original, de tota producció cinematogràfica, documental o de ficció, realitzada per un productor amb domicili a Catalunya, i el seu material publicitari

Publicacions excloses del dipòsit legal

Les reimpressions (mantenen el número de dipòsit legal assignat a l’edició que reprodueixen)
Documents de les administracions públiques, de caràcter intern o susceptibles de ser integrats en expedients administratius
Documents d’institucions i organitzacions que versin sobre assumptes interns i adreçades al seu personal
Publicacions destinades a concursos i trasllats dins dels cossos o escales de les administracions públiques
Segells de correus
Impresos de caràcter social o particular, invitacions de casament, bateig, esqueles, targetes de visita, carnets d’identitat, títols, diplomes, etc.
Impresos d’oficina
Publicacions d’impressió sota demanda
Dossiers de premsa
Fulls comercials publicitaris
Catàlegs comercials de tota classe
Calendaris i agendes
Jocs de taula
Objectes tridimensionals, malgrat que acompanyin un document principal
Manuals d’instruccions
Productes informàtics que continguin dades que afecten la privacitat i tots els que estiguin inclosos en la normativa de protecció de dades personals
Els recursos electrònics següents a Internet: llistes de correu electrònic, butlletins de distribució selectiva, serveis RSS, portals d’Internet, pàgines web, blogs, informacions publicades en xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.), bases de dades, apunts dels professors per a una assignatura, jocs en línia o anuncis, horaris i agendes d’activitats

En cas de dubte, la direcció de la Biblioteca de Catalunya ho decidirà.

Nombre d’exemplars que s’han de lliurar

Un cop acabada l’obra i abans de la seva distribució o venda, cal realitzar el dipòsit d’exemplars:

Quatre exemplars	Llibres i fullets en paper, sigui quina sigui la seva forma d’impressió i estiguin destinats a la venda o no (primeres edicions, reedicions de llibres, fullets i recursos multimèdia en què com a mínim un dels suports sigui en paper). S’exceptuen els llibres de text, els llibres de bibliòfil o cas d’haver-hi diverses enquadernacions d’una mateixa edició. Fulls impresos amb fins de difusió que no constitueixin propaganda essencialment comercial Recursos continuats (com ara publicacions seriades, revistes, anuaris, memòries, diaris) i recursos integrables Partitures Mapes, plànols, atles, cartes marines, aeronàutiques i celestes
Tres exemplars	Cadascuna de les diverses enquadernacions d’una mateixa edició, quan hi ha més d’una enquadernació Butlletins oficials que estiguin disponibles en xarxa Documents sonors Documents audiovisuals. En el cas dels suports de vídeo, si es realitza una edició per a la venda i una altra per al lloguer, s’ha d’efectuar el dipòsit de l’exemplar per a la venda Publicacions electròniques Llibres artístics o de bibliòfil Estampes originals realitzades amb qualsevol tècnica Fotografies editades Postals de paisatges i ciutats Cartells anunciadors i publicitaris (excepte tanques i banderoles)
Dos exemplars	Llibres de text d’educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i dels d’ensenyament de formació professional Làmines que no siguin estampes Microformes Cromos Postals il·lustrades que no siguin de paisatges i ciutats Còpia nova dels documents íntegres, en versió original, de tota pel·lícula cinematogràfica, documental o de ficció Punts de llibre
Un exemplar	Targetes de felicitació Naips Tanques de publicitat i banderoles Material publicitari corresponent a les pel·lícules cinematogràfiques

En el moment de fer el lliurament cal portar l’imprès de sol·licitud-lliurement degudament omplert.
En els casos d’obres signades sota pseudònim, cal que el nom real de l’autor figuri en l’imprès.
En el cas dels enregistraments sonors, cal anotar també a l’imprès de sol·licitud-lliurement, a continuació del títol de l’obra, el número de la matriu, el número ISRC (International Standard Recording Code) o el número de segell.
La premsa diària pot ser lliurada quinzenalment.
Els exemplars defectuosos seran retornats per tal que siguin substituïts per d’altres en bon estat.

Publicacions en llengües cooficials de comunitats autònomes

Les persones editores i si no n’hi ha o si s’escau, les persones productores, impressores, estampadores o gravadores que produeixin materials en català o occità a qualsevol territori de l’Estat diferent de Catalunya, han de lliurar un exemplar a la Biblioteca de Catalunya.
Les persones editores i si no n’hi ha o si s’escau, les persones productores, impressores, estampadores o gravadores que produeixin a Catalunya materials en llengües cooficials de l’Estat altres que el castellà, a més dels exemplars que dipositi a Catalunya, han de lliurar un exemplar a la biblioteca que defineixi la comunitat autònoma on la llengua sigui cooficial.

Dipòsit legal dels documents nascuts digitals a Internet

El Reial decret 635/2015, de 10 de juliol, pel qual es regula el dipòsit legal de les publicacions en línia, que va entrar en vigor el 25 d’octubre de 2015 regula el procediment de gestió i constitució del dipòsit legal de les publicacions en línia, amb la finalitat de preservar el patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital.
La regulació fa referència a documents nascuts a la xarxa, és a dir, sense suport físic tangible.
Les publicacions en línia no han de portar número de dipòsit legal, però sí que s’han de dipositar. Els centres de conservació, en el nostre cas la Biblioteca de Catalunya, són els responsables de determinar quines publicacions en línia són les que s’han de dipositar.
Es respectarà en tots els casos els drets legítims dels editors i autors pel que fa a drets de propietat intel·lectual i d’explotació.
La Biblioteca de Catalunya ha desenvolupat el repositori COFRE (Conservem per al Futur Recursos Electrònics) que inclou un mòdul per fer el dipòsit legal en línia. Per tal de poder fer el dipòsit legal dels documents digitals, els editors d’aquestes publicacions hauran de proporcionar les seves dades a l’Oficina de Dipòsit Legal de la Biblioteca de Catalunya per obtenir les claus d’accés al repositori, que els permetran fer el lliurament en línia de les publicacions.

Sol·licitud d’exempció de lliurament d’exemplars del dipòsit legal

L’editor és qui ho pot fer i es pot demanar l’exempció d’un màxim de dos exemplars. En tots els casos cal lliurar dos exemplars com a mínim, que són els que conservaran la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Nacional, a Madrid.

L’editor ha d’adreçar una carta al director/a de la Biblioteca de Catalunya, que pot enviar a qualsevol oficina del dipòsit legal de Catalunya.

Cal fer constar en la carta les dades següents:

Nom de l’empresa editorial que sol·licita l’exempció
Títol de l’obra per a la qual es demana l’exempció
Número de dipòsit legal que ha estat assignat a aquesta obra.
Motiu pel qual es demana l’exempció (el preu de l’obra, característiques especials de l’edició, etc.)
Nombre d’exemplars per als quals se sol·licita l’exempció (un, dos o tres)

Incompliment del dipòsit legal

L’incompliment del dipòsit legal és una infracció.

La publicació d’una obra sense haver demanat el número de dipòsit legal.
La publicació d’una obra amb el número de dipòsit legal fals o incomplet
No haver fet el lliurament dels exemplars
No comunicar a l’oficina corresponent l’ajornament o l’anul·lació d’una edició.

Si l’editor (productor, duplicador, etc.) comet aquestes infraccions, pot ser objecte de sanció.

Marc legal

Per a més informació consulteu la pàgina d’informació sobre el Dipòsit legal de la Biblioteca de Catalunya: https://www.bnc.cat/Professionals/Diposit-legal#enqueconsisteix

International Standard Book Number (ISBN)

L’ISBN no és obligatori, d’acord amb el que estableix el RD 2063/2008 del Ministerio de Cultura sobre l’ISBN, publicat en el BOE número 10, del 12 de gener de 2009. No és obligatori per a poder publicar ni per a obtenir el DL.

La missió de l’Agència de l’ISBN no és valorar la qualitat de les obres que es publiquen. De fet, només té accés a les dades que envien els editors, no als continguts. Només es comprova si l’obra compleix els requisits per a obtenir l’ISBN i si les dades que envien els editors són correctes formalment.

L’ISBN no implica la protecció de la propietat intel·lectual. Queda protegida per la publicació de l’obra i per la inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual.

Les publicacions que no es posaran a la venda no té cap sentit que tinguin ISBN.

En el cas de publicacions coeditades, ambdues editorials poden imprimir el seu ISBN en el llibre. Ha de quedar clar a quina editorial correspon cada número. Tanmateix, quan l’emmagatzemament i la distribució de la publicació siguin a càrrec d’una sola editorial, es recomana imprimir en forma de codi de barres l’ISBN de l’editorial responsable de la distribució a la contraportada exterior.

Informació per a autors i editors

Les persones que vulguin editar un llibre pels seus mitjans, sense el concurs d’una editorial professional, així com les institucions públiques o privades que, ocasionalment, vulguin fer una publicació poden sol·licitar un codi ISBN com a autor/editor.

El propòsit del sistema internacional de l’ISBN és facilitar la comercialització de les publicacions a través dels canals de venda. No té cap sentit sol·licitar a l’Agència un ISBN si la publicació no serà posada a la venda.

Procediment per demanar un ISBN

Sol·licitud i pagament: la persona interessada sol·licita un ISBN omplint el formulari de dades personals i de facturació. Després, s’efectua el pagament de l’import corresponent i es rep la factura de l’operació. S’ha d’adjuntar al formulari la següent documentació:
1. Còpia del DNI/NIE o NIF, si es tracta d’una persona física
2. Còpia del NIF, si es tracta d’una persona jurídica

El pagament es pot realitzar mitjançant: targeta de crèdit o de dèbit o transferència (PayPal).

Confirmació: l’autor/editor rebrà per correu-e la confirmació per accedir a la plataforma ISBN i omplir el formulari de dades bibliogràfiques de l’obra que es publicarà.
Registre: si les dades bibliogràfiques són correctes, en el termini compromès l’autor rebrà al seu correu-e un avís sobre la disponibilitat del registre PDF. Si hi ha errades en les dades, el procés pot endarrerir-se per la correcció.
Catalogació: posteriorment el llibre serà catalogat per l’Agència i la seva fitxa apareixerà a la Base de datos de libros editados en España, MECD i TodosTusLibros.com. L’autor rep una confirmació via correu-e quan l’obra està catalogada.

Per a informació sobre les tarifes i accés al formulari de sol·licitud consulteu l’enllaç següent: https://agenciaisbn.es/web/autoreseditores.php?lang=es

Aspectes generals

Quines publicacions han de portar ISBN?

L’ISBN és un número pensat per afavorir el comerç de les publicacions. El RD 2063/2008, de 12 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la Lectura, del Llibre i les Biblioteques en allò relatiu a l’ISBN estableix en el seu Annex I les publicacions que porten codi ISBN:

Monografies impreses
Monografies electròniques, bé estiguin disponibles per Internet (llibres electrònics) o bé en suport físic (CD-ROM, disquets o cintes llegibles per màquina)
Pel·lícules, vídeos, transparències de contingut educatiu o didàctic sempre que siguin recursos didàctics de matèries que s’imparteixin en l’ensenyament reglat. S’hi indicarà la matèria i el curs al qual s’adreça la publicació
Audiollibres, tant si estan en suport físic (casset, CD, DVD, etc.) com si estan disponibles per Internet
Programes informàtics educatius o didàctics dissenyats amb finalitats educatives o de capacitació como ara tutorials per a l’aprenentatge
Mapes
Publicacions en Braille o els equivalents en noves tecnologies
Publicacions que l’editorial no tingui previst actualitzar regularment ni continuar indefinidament
Separates d’articles o números monogràfics d’una publicació periòdica concreta
Còpies digitals de monografies impreses
Publicacions multimèdia el principal component de les quals sigui el text
Publicacions en microforma

Quines publicacions no han de portar ISBN?

Segons el RD citat anteriorment les publicacions que no han de portar ISBN són:

Publicacions seriades. Són les que normalment s’editen en parts successives o integrades (com revistes o diaris) i acostumen a tenir una designació numèrica o cronològica. El seu codi d’identificació és l’ISSN
Recursos continus. Són publicacions que es posen en circulació al llarg del temps sense data de finalització predeterminada, normalment difosa en exemplars successius o integrats, com les publicacions en fulls solts, suports electrònics successius i substitutius i llocs web que s’actualitzen de forma contínua. Poden utilitzar el codi d’identificació ISSN
Partitures. El codi d’identificació que els correspon és l’ISMN
Enregistraments de sons musicals. El codi d’identificació que els correspon és l’ISRC
Productes audiovisuals, com les pel·lícules cinematogràfiques, documentals, publicitàries, dibuixos animats, etc. El codi d’identificació corresponent és l’ISAN
Material d’acompanyament de monografies que no tingui valor comercial per separat, i que no es comercialitzi per separat. No utilitza un ISBN propi, però pot indicar l’ISBN de l’obra a la qual acompanya
Manuals d’usuari de materials no llibre i publicacions que acompanyen diaris i revistes
Materials docents d’ús intern en centres d’ensenyament
Memòries, estatuts i materials de règim intern d’empreses, institucions o associacions
Obres textuals en abstracte
Material imprès, o en d’altres suports, de caràcter temporal, com els catàlegs de llibreries i editorials, catàlegs comercials i publicitaris, fullets turístics, cançoners, fullets i programes esportius, cinematogràfics, escolars, polítics, escolars, teatrals, actes culturals, de festes, commemoratius, de concerts, etc. llistes de preus i tota mena de material publicitari o propagandístic
Impressions artístiques
Documents personals (per exemple, currículum vitae o perfil personal en format electrònic)
Targetes de felicitació
Programes informàtics que no tinguin finalitats educatives o didàctiques
Correus electrònics i altra correspondència electrònica
Jocs
Almanacs, agendes i calendaris
Àlbums de cromos, de fotos, de cerimònies socials, de segells, de monedes i bitllets, etc.
Directoris telefònics
Guions de cinema, ràdio i televisió, llevat que es publiquin comercialment
Llibres d’acolorir i d’enganxines
Obres impreses en multicopistes
Passatemps (mots encreuats, sopes de lletres, sudokus, kakuros, nurikabes, etc.)
Publicacions de disponibilitat limitada i recursos actualitzables com, per exemple, publicacions que s’imprimeixen sota demanda amb un contingut adaptat a les peticions de l’usuari

Reimpressions

Des de gener de 2015 l’Agència de l’ISBN, com la resta d’agències europees, va deixar de tramitar el registre de les reimpressions (donat que l’ISBN no canvia, aquesta dada no s’anota a la fitxa de registre de l’ISBN) i ja no és necessari comunicar les reimpressions a l’Agència.

Els editors, si així ho volen, poden seguir actualitzant les dades de número i data de reimpressió tant a la plataforma ISBN com a DILVE, donat que CEDRO utilitza aquestes dades com a criteri per al repartiment econòmic.

Multivolums

Si l’obra que es publica està formada per dos o més volums, primer cal sol·licitar l’ISBN per a l’obra completa i, un cop rebut, s’ha de sol·licitar l’ISBN per a cada volum.

On ha d’aparèixer l’ISBN en una publicació?

En les publicacions impreses, ha d’aparèixer al verso de la portada. Si no és possible, ha d’aparèixer en alguna de les següents parts del llibre:

A la part inferior de la contraportada externa
En el peu de portada o amb els crèdits de la publicació
En el peu de la contraportada
A la part inferior del verso de la sobrecoberta o qualsevol funda protectora o embolcall

En les publicacions electròniques o altres formes de productes no impresos, si suposen una presentació visual del contingut emmagatzemat de forma electrònica, per exemple, una publicació a Internet, apareixerà en la pantalla de visualització del títol, o el seu equivalent, o a la primera pantalla.

Si són publicacions electròniques que es difonen com a objecte físic, com per exemple casset, disquet, CD-ROM, l’ISBN apareixerà a qualsevol de les etiquetes que estan enganxades de forma permanent a l’objecte. Si no és possible mostrar-lo en l’objecte o en la seva etiqueta, l’ISBN apareixerà a la part inferior del dors de l’embalatge permanent de l’objecte, per exemple, a la caixa, funda o embalatge.

Si són pel·lícules o vídeos l’ISBN haurà d’aparèixer en els títols de crèdit.

L’ISBN s’ha d’imprimir sempre amb un tipus d’impremta suficientment gran com perquè sigui llegible (no inferior a nou punts).

Circumstàncies en què s’ha de canviar l’ISBN:

Quan hi ha un canvi de format, perquè cada format ha de tenir el seu ISBN
Quan el títol canvia
Quan s’introdueixen canvis considerables en el text. A l’avant-portada s’ha d’indicar que es tracta d’una edició revisada i hi ha de constar el nou ISBN

Circumstàncies en què no s’ha de canviar l’ISBN:

Quan es reimprimeix una publicació sense canviar el text ni l’enquadernació. Si l’editorial és la mateixa, s’ha de conservar el número original.
No es pot obtenir un nou ISBN per raons comercials si no hi ha canvis substancials en el text, en el format o en l’enquadernació que ho justifiquin.

Els llibres electrònics

Els llibres electrònics també necessiten un ISBN per entrar en el circuit comercial.

L’ISBN no s’hauria d’emprar per identificar els arxius que es transmeten entre els editors i les fotomecàniques o els serveis de conversió de llibres electrònics, tampoc ha d’identificar entitats abstractes com el text d’una obra (el contingut).

Les publicacions necessiten ISBN diferenciats sempre que qualsevol agent de la cadena de subministrament necessiti distingir-los inequívocament.

Els usuaris finals necessiten saber:

a) si el llibre electrònic que estan comprant funcionarà en el seu dispositiu o aplicació.

b) el que podran fer amb ell (per exemple, copiar-lo, imprimir-lo, deixar-lo en préstec, etc.)

Aquests aspectes queden definits normalment per una combinació del format de l’arxiu amb el programa de gestió de drets digitals (GDD) (en anglès DRM, Digital Rights Management). Els ISBN diferenciats faciliten la gestió, difusió i cerca d’informació sobre un llibre electrònic, així com el lliurament de la versió adequada.

També faciliten la inclusió de les diferents versions de llibres electrònics en les bases de dades comercials, en els informes de vendes i ús i en les transaccions de comerç electrònic, especialment si venen en formats múltiples mitjançant un mateix canal.

ONIX for Books és la norma internacional per representar i comunicar la informació de producte de la indústria del llibre en format electrònic. La darrera versió (3.0) proporciona estructures per descriure detalladament el format de producte i les limitacions d’ús derivades de la gestió de drets (GDD).

Encara que un editor no utilitzi ONIX pot utilitzar els codis estàndard per descriure el format de producte i les limitacions d’ús que consten a les seccions pertinents de la versió 12 de les llistes de codis (tipus de contingut de producte: llists 81; codis GDD: llistes 144 a 147; detall del format de producte: llista 175).

Per a més informació sobre ONIX for Books 3.0 i les llistes de codis vegeu:

http://www.editeur.org/93/Release-3.0-Downloads

http://www.dilve.es/dilve/dilveweb/dilve_onix.jsp

Quan no necessiten ISBN?

En el cas que l’editor lliuri un sol arxiu màster a un servei de conversió i no controli les diferents combinacions de format d’arxiu i GDD que proporciona aquest servei als minoristes, l’arxiu no necessita cap ISBN llevat que es posi a disposició del públic amb exactament la mateixa forma que l’arxiu màster (un format d’arxiu sense canvis i sense aplicar GDD). Si el sistema informàtic necessita un ISBN per identificar un arxiu màster, aquest ISBN ha d’utilitzar-se com identificador intern i prou, només per evitar que diverses versions portin el mateix ISBN.

Quan han de tenir el mateix ISBN les versions?

Si les diferents versions utilitzen el mateix programa GDD (per ex., Adobe ACS4) amb funcionalitats molt semblants i poden ser llegits en diferents dispositius o amb diferents aplicacions, s’utilitza un únic ISBN. Cap variació que depengui del dispositiu o de l’aplicació utilitzada per llegir el llibre electrònic té cap repercussió en l’ISBN.
Si els llibres electrònics d’un editor són distribuïts per un minorista que utilitza un format propietari només disponible en el seu web (per ex., Amazon Kindle o Apple i-Bookstore) i no requereix un ISBN no cal assignar ISBN a les diferents versions, tanmateix es pot fer si es vol que les diferents versions siguin referenciades en bases de dades de llibres electrònics disponibles elaborades per tercers. No obstant això, com que aquestes plataformes no acostumen a ser compatibles, en el cas que s’assignin ISBN cal assegurar-se que siguin exclusius de cada versió, d’aquesta manera s’evitaran problemes si aquestes versions estan després disponibles mitjançant tercers.
Si s’ofereixen les imatges en color, però un dispositiu concret té la pantalla monocromàtica, això constitueix una simple limitació del dispositiu i no implica un segon ISBN.
Si una editorial publica dues versions d’un llibre-e, una sense GDD i una altra amb un GDD “amistós” que no imposa cap restricció a l’usuari (per ex., marques d’aigua) no necessita dos ISBN diferents si la versió amb el GDD “amistós” no comporta restriccions ni entorpeix significativament l’experiència de l’usuari (resulta inapreciable per a l’usuari).

Quan han de tenir diferents ISBN les versions?

Si es publica una obra en diferents formats, cada format que estigui disponible per separat ha de tenir el seu propi ISBN.
Si el mateix programa GDD s’utilitza en diferents versions d’un llibre electrònic que tenen funcionalitats significativament diferents (per ex., una permet imprimir i l’altra no), cada versió ha de tenir un ISBN diferent.
Si d’utilitza un GDD propietari que vincula una versió a una plataforma, un dispositiu o una aplicació específics i es decideix assignar números ISBN, cada versió n’ha de tenir un de diferent.
La provisió d’imatges en blanc i negre o en color en diferents publicacions electròniques destinades respectivament a dispositius monocromàtics o en color comporta un canvi de contingut i, per tant, d’ISBN.
Un llibre electrònic millorat que inclou continguts addicionals ha de tenir un ISBN diferent perquè es considera un producte diferent i ha de tenir el seu propi ISBN.

Altres casos a considerar

Si un editor no proporciona ISBN als intermediaris, aquests en podran assignar de propis, com a últim recurs. Les agències de l’ISBN els proporcionaran prefixos. En aquest cas, tant els ISBN dels intermediaris com les metadades relacionades s’hauran de posar sempre en coneixement de l’editorial, de l’agència nacional de l’ISBN i d’altres agències bibliogràfiques. Cal recordar que l’assignació d’un ISBN no té cap conseqüència en els drets de propietat.
Una aplicació electrònica de lectura (e-book app) (per ex., iPhone, Android, etc.) pot tenir un ISBN sempre que el contingut textual sigui significatiu. Una e-book app és simplement una combinació d’un contingut (textual o d’altre tipus) i d’un programa. Si el component del programa és diferent (per ex., adreçat a diferents sistemes operatius) cada versió ha de tenir un ISBN diferent. Si l’aplicació només està disponible mitjançant un únic canal és possible que no necessiti ISBN.
Si un editor vol distribuir per separat capítols o altres parts d’un llibre a través de la cadena de subministrament normal i vol que figurin en les bases de dades comercials, ha de considerar-los publicacions individuals i assignar-los un ISBN. Si només estaran disponibles a través d’un únic canal, com el lloc web de l’editorial, n’hi haurà prou amb els identificadors propietaris interns.

Com relacionar totes les versions d’un llibre-e?

L’ISTC (International Standard Text Code) és un nou identificador ISO que reconeix el contingut textual subjacent al llibre per la qual cosa el comparteixen totes les manifestacions físiques i digitals d’un mateix títol. L’assignació de codis ISTC facilita la vinculació de totes les versions i, amb l’addició d’un filtre (per ex., el format del producte), també podria utilitzar-se per relacionar totes les versions d’un llibre-e. Alguns sistemes ja utilitzen un identificador intern per proporcionar aquesta funcionalitat, però és una solució que no es pot utilitzar en la cadena de subministrament.

A més, l’ús de l’ISTC facilita la transmissió de les metadades “heretades” des del nivell de l’obra fins al nivell de la seva manifestació i permet estalviar-se la reintroducció de dades.

Per a més informació sobre l’ISTC vegeu: http://www.istc-international.org

Font: Agencia del ISBN. (2010). Directrices para la asignación del ISBN a los libros electrónicos y a otras «aplicaciones» (apps). https://agenciaisbn.es/web/archivos/Directrices_para_la_asignacion_del_ISBN_a_los_libros_electonicos_y_aplicaciones.doc

International Standard Serial Number (ISSN)

L’ISSN (International Standard Serial Number) és un número internacional normalitzat per a publicacions en sèrie de vuit dígits que identifica de forma inequívoca publicacions en sèrie de tota mena (diaris, revistes, anuaris, informes, memòries, guies, etc.), incloses les digitals, d’acord amb la norma ISO 3297. És un codi numèric que s’utilitza com a identificador, no té cap significat en si mateix ni conté informació que es refereixi a l’origen o contingut de la publicació.
La Biblioteca de Catalunya gestiona l’assignació del número ISSN per a publicacions en sèrie editades per empreses i entitats radicades a Catalunya des de gener de 2008, fruit del traspàs de funcions i serveis relatius a aquesta competència a la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Reial decret 1405/2007, de 29 d’octubre de 2007.
L’ISSN no és obligatori, però sí recomanable, ja que identifica de forma inequívoca cada publicació en sèrie. L’únic tràmit amb obligació legal per a tota classe de publicacions és el Dipòsit Legal que ha de complir l’impressor a l’Oficina del Dipòsit Legal que li correspongui. L’assignació d’ISSN és un tràmit gratuït.
L’ISSN identifica la publicació en sèrie com a tal, no cada número, i es canvia només si hi ha un canvi al títol de la publicació o un canvi de suport.
L’ISSN no té relació amb els drets de propietat de les publicacions, títols o capçaleres. Ningú és titular d’un ISSN ni la base de dades de l’ISSN actua com a registre de la propietat. L’única manera de protegir la propietat dels títols o capçaleres és registrant-los a l’Oficina de Patents i Marques.

Avantatges de l’ISSN

Identifica en tot el món una publicació periòdica, de forma unívoca i sense ambigüitats. És un element bàsic en tots els processos d’informació, comunicació, control i gestió que facin referència a aquests tipus de publicacions. Constitueix un mètode de comunicació ràpid i eficaç entre editors, distribuïdors, llibreters, i agències de subscripció perquè assegura, entre altres gestions, la identificació precisa i immediata en el cas de comandes de subscripció.

També és una base idònia per a la construcció dels codis de barres de les publicacions en sèrie, els quals faciliten la comercialització. De fet, és utilitzat com el codi d’identificació per l’EAN 13, el sistema de codis de barres essencial utilitzat en la distribució comercial per tot el món. L’ISSN comporta la construcció d’una base de dades d’abast mundial que és la Base de dades Internacional de l’ISSN que, amb més d’un milió de registres i la fiabilitat de les dades, constitueix un recurs informatiu essencial pel que fa a les publicacions en sèrie.

Aspectes pràctics

Casos en què s’ha d’assignar l’ISNN

L’ISSN s’ha d’assignar a cada nou títol de publicació en sèrie. Si el títol de la publicació canvia de qualsevol manera significativa, s’ha d’assignar un nou ISSN que correspongui a aquesta forma nova de títol i evitar així qualsevol confusió.
Una publicació en sèrie que hagi canviat diverses vegades de títol durant la seva existència tindrà diferents ISSN, un per a cada títol diferent, permetent així la identificació precisa de cadascun. De fet, en aquests casos, es considera que són publicacions diferents encara que hi hagi un enllaç lògic entre elles.
Quan el mateix títol s’edita en suports diferents (Paper, CD-ROM, en línia, etc.) també cal assignar un nou ISSN.
S’assigna ISSN a publicacions digitals sempre que siguin sèries o recursos que tenen continuïtat, independentment del suport o medi en què es presentin (CD-Rom, magnètic, en línia).

Ubicació de l’ISNN dins l’obra

La localització preferent per imprimir l’ISSN en una publicació en sèrie impresa és la part superior dreta de la coberta. Els dos grups de quatre dígits aniran separats per un guionet i sempre precedits de les sigles ISSN (ISSN 0000-0000).

Altres ubicacions alternatives són l’àrea de la capçalera, la pàgina de copyright, o a la zona on es dóna la informació sobre l’editor, freqüència, i altres dades de la publicació.

En una publicació en sèrie no-impresa, l’ISSN s’hauria de mostrar, si és possible, a la pantalla de títol o pàgina principal. Altres localitzacions recomanades en publicacions en sèrie no-impreses són els encapçalaments de microfitxes, etiquetes de casset o disc, o altres contenidors.

En les publicacions digitals en línia s’ha de consignar a la pantalla d’inici i a la metadada corresponent.

Si una publicació té tant un ISSN com un ISBN, s’hauran d’imprimir tots dos.

Circumstàncies en què s’ha de canviar ISSN

Un ISSN nou s’assigna quan el títol de la publicació canvia. Tots els altres canvis possibles no es tenen en compte (canvi d’editor, lloc de publicació, freqüència, política editorial…). Tanmateix, totes les fusions o escissions amb unes altres sèries, suplements, unes altres edicions, etc. s’han de sotmetre a l’organisme de gestió de l’ISSN pertinent (en el cas de Catalunya a la Biblioteca de Catalunya) que decidirà en els casos dubtosos si és necessari un ISSN nou.
També s’assigna un ISSN nou quan el medi de publicació canvia (per exemple una publicació impresa es converteix en una publicació digital).

Sol·licitud de l’ISSN

És possible tramitar l’ISSN de manera electrònica. A la web de la Biblioteca de Catalunya, hi ha un formulari de sol·licitud, que es pot omplir en línia, o bé es pot descarregar una versió en PDF, que posteriorment es pot enviar per correu-e a l’adreça issn@bnc.cat.
Si no es tracta d’una publicació en línia a Internet, s’haurà d’enviar una còpia del primer número de la publicació, i l’assignació no es farà efectiva fins a disposar d’aquest número (es pot enviar per correu postal o fax).
És possible obtenir l’ISSN abans de la publicació del primer número d’una revista, és el que s’anomena una assignació prepublicació. Tanmateix, l’editor haurà de lliurar amb la seva petició d’ISSN tota la informació possible. També haurà de trametre un número de mostra o còpia de la coberta, pàgina editorial (nom i adreça de l’editor) per a poder aconseguir-lo definitivament.

Font: Biblioteca de Catalunya. (9 de març de 2022). Gestió de l’ISSN. https://www.bnc.cat/Professionals/Gestio-de-l-ISSN

Digital Object Identifier (DOI)

El Digital Object Identifier (DOI) és un identificador únic i permanent per a documents digitals que proporciona informació sobre la descripció dels objectes digital (revistes, articles, etc.), així com la seva localització a Internet (mitjançant les metadades corresponents).

El DOI no canvia amb el pas del temps encara que l’objecte digital es reubiqui en una adreça diferent. El motiu d’aquesta permanència és la incorporació de tota la informació afectada en forma de metadades.

El DOI s’assigna principalment a articles de revistes electròniques, però també a llibres, capítols de llibres, comunicacions de congressos, vídeos i altres objectes digitals.

El DOI serveix per:

cercar i localitzar un recurs a la xarxa,
citar recursos científics electrònics,
publicar documents científics,
compartir informació, navegant per diferents articles o publicacions de forma transparent.

És un codi alfanumèric, basat en la norma NISO Z39.84. L’estructura que té és la següent:

directori DOI: http://doi.org
prefix, per identificar l’editorial. El prefix per les revistes científiques de la UdG és 10.33115/udg_bib
separador “/”
sufix, per identificar l’objecte digital. Estructura flexible establerta pel gestor del DOI.

Exemple: http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v20i0.22744

Els avantatges que tenen les publicacions científiques amb DOI són:

garantir l’accés directe i permanent al recurs electrònic, encara que canviï la seva adreça a la xarxa,
augmentar la visibilitat de les publicacions científiques amb l’increment associat de citacions, ja que permet la seva ràpida identificació i accés. Alguns dels articles d’editorials com Elsevier, Springer i que es troben “en premsa” ja compten amb un DOI, es publiquen a les plataformes d’aquestes editorials abans de la seva publicació impresa,
garantir la propietat intel·lectual d’un recurs electrònic, gràcies a la informació associada a les metadades corresponents,
proporcionar més difusió gràcies a la interoperabilitat amb altres plataformes, repositoris o motors de cerca.

Handle

Tant el DOI com el Handle són sistemes d’identificació d’objectes digitals que permeten assignar un localitzador persistent, persistent uniform resource locator (PURL), als documents digitals: llibres, articles de revista, comunicacions de congressos, materials docents, etc.

Es poden assignar en els recursos electrònics una adreça permanent a Internet que els identifiqui amb independència del nom del servidor on es tinguin dipositats.
L’accés permanent dels identificadors URN evita la recuperació d’un URL que ha deixat de ser vàlida.
El DOI és una variant del sistema Handle destinat a facilitar les transaccions comercials amb documents electrònics.

Així doncs, el Handle és un sistema desenvolupat que permet proporcionar identificadors persistents a recursos d’informació existents a la xarxa (llibres, capítols, revistes, articles, gràfics, vídeos, etc.).
D’aquesta manera es garanteix un accés permanent als objectes digitals existents a la xarxa, encara que es canviï la seva ubicació al llarg del temps.
Cada Handle està format per un prefix que identifica al productor de l’identificador (editorial, empresa, repositori institucional, etc.), i per un sufix que identifica cadascun dels objectes digitals (llibre, capítol, revista, article, imatge, etc.).

Prefix: 10256, identificador del repositori digital de la UdG
Sufix: 2073780, identificador de l’article de recerca dipositat a Articles publicats del Departament de Química.

Per poder localitzar un document amb un identificador Handle, es pot escriure a la barra del navegador la cadena “http://hdl.handle.net/” seguida del prefix i sufix corresponent:

http://hdl.handle.net/10256/19578

El Servei de Biblioteca de la UdG fa servir el Handle per identificar tots els objectes dipositats en els repositoris institucionals: DUGiDocs , DUGiMedia , DUGiFonsEspecials , DUGiImatges i el portal de Revistes científiques . Per tant, tots els documents allotjats en els diferents repositoris de la UdG reben automàticament un Handle que els identifica, garantint-ne l’accés permanent (URL permanent).

Com es poden obtenir aquests identificadors bibliogràfics a la UdG?

Els serveis responsable de la gestió d’alguns d’aquests identificadors a la UdG és: la Biblioteca, edicions i continguts

Pel DL i ISBN poseu-vos en contacte amb: edicionsUdG@udg.edu
Per l’ISSN ho podeu fer a través d’un formulari web de la Biblioteca de Catalunya
Pel DOI, actualment només vinculat al portal de Revistes científiques de la UdG , i Handle poseu-vos en contacte amb: bibec.recerca@udg.edu