L’autoarxiu

Amb l’autoarxiu els autors dipositen els seus articles en repositoris institucionals com el DUGiDocs o en repositoris temàtics com Arxiv . Així doncs, els articles són accessibles a través de la xarxa i es poden compartir amb altres. 

Actualment, la majoria d’articles autoarxivats han estat publicats prèviament per editors de revistes de pagament: Elsevier, IEEE, etc. Per aquest motiu és molt important revisar la política editorial de cada revista per comprovar que els editors permeten l’autoarxiu. En aquests casos els directoris Sherpa/ROMEO i DULCINEA ens poden facilitar la informació necessària referent a la política editorial de cada revista i les condicions d’autoarxiu que s’han d’aplicar.

És important conèixer els usos que permet cada editor, i en el cas que permetin l’autoarxiu, estar informats de la versió de l’article que podem publicar.

• Preprint: versió de l’autor abans de la revisió per parells.
• Postprint: versió corregida, revisada pel comitè editorial i amb les modificacions de la revisió per parells.
• PDF o versió maqueta per l’editor: versió definitiva del document tal com apareix en la mateixa revista.

A la UdG es fa autoarxiu a través del:

• Grec : des del vostre curricul@ podeu enviar les versions pre-print, post print o versió publicada dels vostres articles d’investigació al repositori institucional, col·lecció de recerca , sempre que les polítiques editorials ho permetin. Com fer-ho .